Targetes Moneder
Targetes que permeten accedir a les mateixes necessitats bàsiques però des d’uns principis d’organització col·lectiva i d’empoderament a través de la participació de les persones que venen a demanar ajuda a Càritas, del suport mutu i de l’horitzontalitat.
Documentació del projecte
Descàrregues: Últimes notícies a l'Instagram
Les necessitats bàsiques
Les necessitats humanes són universals. Són comunes a tots els individus i el que varia són les formes amb les quals es dóna resposta. Ajudar a la subsistència de les persones és important, però per al desenvolupament de l’individu ho són tant o més la protecció, l’afecte, l’enteniment, la participació, l’oci, la creativitat, la identitat, la llibertat… Cal repensar respostes implicant les persones. Hi ha alternatives que permeten accedir a les mateixes necessitats bàsiques però des d’uns principis d’organització col·lectiva i d’apoderament a través de la participació de les persones que venen a demanar ajuda a Càritas, del suport mutu i de l’horitzontalitat. La necessitat porta a l’enginy”, diu el refrany popular. I, efectivament, la necessitat sentida com a tal, ens motiva, ens mobilitza, ens compromet, desenvolupa les potencialitats i els recursos propis de la persona. Aquest enfocament promou el protagonisme i la participació. Des d’aquest enfocament les persones deixen de ser només receptores d’ajuda per pasar a ser protagonistes de la seva vida. Les nostres accions han de desenvolupar les capacitats i potencialitats de la persona, així com també oferir escolta i acompanyament personal i familiar. És aquí on es troba la potència i el sentit de Càritas. Hem de buscar sempre que les nostres accions siguin sinèrgiques.
Les famílies no poden cobrir les seves necessitats
Treball precari i atur:
- Atur de llarga durada.
- Prestacions públiques insuficients.
- Salaris baixos.
Baixa protecció social:
- Prestacions públiques en descens.
- Retallades en educació, sanitat, serveis socials
Fragilitat humana:
- Trencaments familiars
- Sense xarxa relacional (familia, amistats, etc)
- Malalties.
L’actual model es basa en les ajudes en espècie
- Les famílies no poden planificar la compra.
- No poden decidir segons els seus gustos personals, costums culturals, necessitats de salut
- S’afavoreix la pèrdua de l’autonomia personal.
- Es corre el risc de perdre hàbits d’administració del pressupost familiar i les rutines de compra.
Per promoure aquesta innovació, què volem?
- Potenciar projectes igualitaris, afavorir la discreció i evitar circuits per a pobres.
- Mantenir els hàbits i les relacions familiars (cuinar, menjar, celebrar…).
- Impulsar projectes on les persones participin.
- Promoure l’intercanvi i la reciprocitat.
- Dignificar al màxim l’atenció.
- Promoure l’autonomia i l’apoderament de la persona (model no assistencialista)
- Triar allò que es menja, segons gustos personals, culturals o de salut.
- Evitar el malbaratament i fomentar la sostenibilitat.
- Mantenir el comerç local i de proximitat.
- Promoure la formació i la inserció laboral.
Ajuda’ns a estar on més ens necessiten.